Història de la Joguina

Quan parlem de la joguina de llauna sempre ens recorda uns temps passats on els nostres pares o avis jugaven amb uns objectes durs al tacte però al mateix temps delicats, ja que es podien trencar fàcilment o era fàcil fer-se mal jugant amb ells, ja que presenten moltes parts punxants o que fàcilment poden tallar. Es caracteritzen per tenir uns colors vius i llampants. Estan fabricats amb full d'acer i recoberts (mitjançant un bany electrolític) d'una capa d'estany, que anomenem popularment com a "llauna".

Les joguines de llauna són fonamentalment un producte de la revolució industrial.

Antigament els joguets eren de fusta o de fabricació casolana. Quan es va poder tenir un fàcil accés a l'acer, per part dels artesans, es va poder començar a fer la fabricació a gran escala, amb la creació de noves empreses que va facilitar l'aparició de joguines a un preu raonable, al mateix temps que una classe mitja en expansió es situava en condicions de comprar-les.

Encara que la indústria de la joguina va començar principalment a la Alemanya de mitjans del S. XIX, a Espanya no va arribar fins més tard.

Cap a finals del segle XIX, a Catalunya i més concretament a Barcelona al Barri de Gràcia van sorgir una sèrie d'artesans que feien objectes de llauna i que mica en mica van començar a fabricar joguines:

JORGE RAIS Ramis (fundada el 1870) va esser la primera de tot Espanya, el seu fill ENRIQUE RAIS Blasi es va fer càrrec de l'empresa des de l'any 1907 fins al 1939. El 1914 va guanyar la medalla d'or, a la primera Fira de la Joguina a Barcelona. Posteriorment un encarregat d' Enric Rais va seguir amb el negoci i es va passar a anomenar JUGUETES MUNDIAL.

HISPANIA creada per Eusebi Roca Farriols (fundada el 1875), a la seva mort l'any 1914 ? , passa al seu fill FRANCESC ROCA FARRIOLS (1914-1934). El 1928 van fer algunes joguines amb el nom comercial de "MANUFACTURA ESPAÑOLA DE JUGUETES" (MEJ). Posteriorment, a la mort d' en Francesc es va fer càrrec de la fabrica la seva vídua (Clotilde Bosch Gorgas), i a l'any 1944 va passar la fabrica als seus fills Francesc i Enric Roca Bosch, que es van fer socis formant l'empresa ENRIQUE ROCA (1944-1970). L'any 1958 es va incorporar a la fàbrica en Francesc Xavier Roca Granados, net del fundador. L'any 1970 malauradament es va haver de tancar la fàbrica.

Va ésser a finals del segle XIX que per iniciativa privada de Rafael Payá i Picó, que tenia un petit negoci de fabricació d'elements i eines de llauna: setrills, pots, eines i recipients pels gelaters d' Ibi (Alacant), aprofità la tècnica de fabricació per a crear petites joguines.
Payá va començar a fabricar joguines l'any 1893. No se sap amb certesa quina es la primera que va fabricar. El que si puc dir es que, les primeres que es van fabricar eren còpies en miniatura dels objectes quotidians, com per exemple la fireta: plats, olles, setrills, ...
Va ésser a l'any 1905 quan en Rafael Payá va atorgar a favor dels seus tres fills escriptura publica de la seva empresa de llauna. La família Payá va començar d'aquesta manera la fabricació de joguines a Ibi (Alacant). Va ésser la primera fabrica de tipus industrial que va existir. Al 1909, la fabrica Payá es presenta amb una representació de les seves joguines a l' "Exposició Regional Valenciana", que va tenir una gran repercussió i va marcar l'inici del creixement de Payá a tots nivells. El triomf que representa aquesta fira per a l'empresa l'empeny a dedicar-se de ple al món de les joguines, encara que sense abandonar les altres activitats. El 1917 va començar a fabricar trens en miniatura d'escala "0".

Aquesta empresa va anar canviant de nom amb els anys, primerament en "La Sin Rival" i més tard en "PAYÁ HERMANOS, SA". L'any 1930 es va fer el cinema Payá el qual portava l' anagrama "RAI", que correspon a Raimundo Payá, el propietari de la fabrica. A partir d’aquí van aparèixer tot un seguit de joguines fabricades amb el mateix anagrama "RAI".

Com es natural van aparèixer enveges, que portarien a la creació de noves empreses al sector:
Al 1915, treballadors de Payá, van deixar l'empresa per fundar VERDÚ y Cía. Al 1920 es van associar amb Santiago Rico (de Onil) que feia principalment nines, i G. de ANDREIS que feia caixes de llauna (de Badalona). Finalment Santiago Rico compra les accions de G. de Andreis i es fa amb el control de l'empresa que el 1920 passa a denominar-se RICO, SA (establerta a Ibi i amb sucursal a Onil). A partir d'aquest moment comença la competència amb Payá.

Al 1926 es va fundar la societat "Regular Colectiva, la Gonzalez, SANJUAN y Cía." Al 1933 després de la marxa de diversos socis la societat va passar a denominar-se PICÓ y Cía. Al 1936 amb la incorporació de nous socis va canviar de nom a Picó, SA. Posteriorment, Pico (Manuel Pico Gisbert) decideix abandonar (després de 1944) i finalment adopta el nom de JUGUETES y ESTUCHES, SA (Jyesa), fins al seu tancament a l'any 1975.

Ací a Catalunya, al 1894 es va fundar la fàbrica dels jocs de taula per excel·lència: AGAPITO BORRÁS de Mataró (Barcelona). El seu fill, ENRIC BORRÁS I Cia. va succeir el seu pare cap el 1945 i van seguir fabricant joguines.

L' època d'or de les fabriques va ésser del 1910 fins a la guerra civil.
Al temps de la postguerra van aparèixer noves fabriques de joguines de fusta, més populars a Dénia i els seus voltants. Les joguines de llauna resultaven molt cares i van anar quedant relegades per a famílies benestants.

A començaments dels anys 40, van sorgir noves fàbriques de joguines:

La marca MARIQUITA PEREZ, va aparèixer com a conseqüència d'una mare que vestia a la seva filla i a la nina amb el mateix vestit.

A Barcelona, la marca JOS-FEL (1940-1951), que porta el nom del seu creador: Josep Feliu va fabricar trens a escala "O", amb un tipus de manufactura simple, però molt robusta.

A l'any 1951 va canviar de propietari i va passar a denominar-se ELECTROTREN, que va seguir fabricant vagons de galga "O" fins el 1954. El 1955 es trasllada a Madrid, i fins el 1957 va fabricar vagons metàl·lics a escala "S" i "HO", entre els anys 1957-1959 incorpora elements de plàstic, i a partir de 1960 ja els fa tots sencers amb plàstic.

L' any 1940 i acabada la guerra civil, Enric Pareto Homs (1891-1961), fundà una societat anomenada MANAMO (Manufacturas Nacionales de Modelos), i encara que aquesta empresa va començar fabricant camions de fusta, aviat va passar a fer trens a escala "O", fins que va tancar l'any 1953. Aquesta mateixa empresa també va fabricar trens més econòmics amb la Marca TRECO.

Quan l'economia espanyola a finals de la dècada dels 40, va tornar a refer-se, Payá Hermanos" va crear una nova màquina de fer joguines de plàstic injectat (la primera que va existir a Espanya). Corria l'any 1952 quan Payá va fabricar la primera joguina de plàstic anomenada "Arre caballito", que encara que està formada per peces de llauna ja incorpora el nou material: el plàstic. D'aquesta manera va començar el gran canvi a la indústria de la joguina espanyola.

Cap a l'any 1950, després de la segona guerra mundial, va sorgir una nova potencia en la fabricació de les joguines: el Japó.

La indústria de la joguina formada entorn del poble d'Ibi, poc a poc va anar cap a la decadència amb la mort del General Franco, que va permetre obrir les fronteres i començar la invasió de les joguines estrangeres. Mica en mica moltes de les fàbriques van anar plegant. La casa Payá, va fer suspensió de pagaments, i va acabar l'any 1984 com una cooperativa de treballadors, que també va estar a punt de plegar i que gràcies ha haver trobat molts dels motlles de les antigues joguines han pogut tornar a tirar endavant fent reproduccions dels antics models, fins el juny de 2011 en el qual finalment van plegar fent entrega de les claus de la fabrica a l'Ajuntament d'Ibi, actual propietari de la fabrica i del museu actual.

Tomàs Pla. (director del Museu de la Joguina i col·leccionista)